This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
Freelance translator and/or interpreter, Verified site user
Data security
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Affiliations
This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
English to Catalan: Fragment of "SNUG", a novel by Matthew Tree General field: Art/Literary Detailed field: Poetry & Literature
Source text - English Around about eight in the evening of our fifth day in Coldwater Bay, we children, we kids, we minors were seated at the kitchen table, listlessly playing rummy (for my part, ‘playing’ would be an approximate word, having failed as I had to grasp even the rudiments of that particular game).
Lucy’s dad and brother had headed off, keen as mustard, to the meeting at the village hall (though not Mrs Whitebone, who had professed a headache and gone for a lie-down). Us kids, left behind though we’d been, were not under the impression that we were missing out on anything, given that the summons to the meeting, as printed in the local rag, had been distinctly unsensational.
We had by now done a fair bit of conjecturing of our own about the roadblock and the cut lines, so much that Dr Whitebone felt it necessary to sit us down and explain with grown-up straightforwardness, that there were ‘two possible explanations’: either it was a serious case of holiday-time hooliganism perpetrated by ruffians from another part of the island; or it could be part of a top secret army exercise. At this point he looked meaningfully at Simon who chimed in that that might well be a likely possibility. Simon’s endorsement, gospel for me and Roger, clinched it for us.
In short, we were all given to understand that, one way or the other, the grown-ups had the full measure of the situation.
As for the black boy, whose presence on the beach four days ago was still unaccounted for, he was on our mental back burner, so to speak. We knew from sneak reads of the paper that the corpse had been placed in the hands of the authorities in Newport, who were presumably doing whatever had to be done in such cases. End of story.
It was my turn to play. Eileen looked at me impatiently:
Come on.
I shook my head: I don’t know, then whipped out a card at random but never got to place it on the designated spot because after a moment’s fumble with the knob, Simon and his father burst into the kitchen: It’s in the cupboard; break it out, would you, Simon?
Dr Whitebone looked at Lucy: where’s your mother?
In the master bedroom.
Her dad cocked his chin up, and bellowed: Marjorie, you awake? Simon, after rummaging for a while in the cupboard under the kitchen sink, hissed gotcha and turned to us clutching a bottle of dark rum. The doctor slammed down two glass tumblers, Wild West style, on the table. Rubyish liquid plopped out of the bottleneck, and one smooth hand and one black-haired hand grasped those glasses and raised them to opening lips. Cheers. No sooner were the glasses back on the table than Dr Whitebone poured out some more.
Mrs Whitebone was plonking down the stairs. The moment she opened the kitchen door, she stood stock-still. What on earth are you two doing?
Her husband snapped: This is an emergency, one bloody emergency, Marjorie! We need to have a bit of a powwow, be so good as to sit down.
Their son nodded: He has a point, Mum. Down she promptly sat.
Dr Whitebone looked at us: Are you children all right? We mumbled sure and yuh. I glanced at Lucy; she was watching her parents and her brother like a hawk.
Mrs Whitebone turned to the two men: So, are we any the wiser as to what’s going on? I think it’s the unions, myself, up to their old tricks again.
Dr Whitebone glared at her: of course it’s not the unions, Marjorie, don’t be so bloody obtuse.
Mrs Whitebone lowered her head a touch: Perhaps it is the army, then, and —only to be interrupted: and as you know perfectly well, dear, Simon has already ruled out whatever slight credibility the military exercise hypothesis might have had.
Roger raised his hand: but you told us...
That was then, young man, and now is now.
Translation - Catalan Cap a les vuit del vespre del cinquè dia de la nostra estada a Coldwater Bay, nosaltres la canalla, les criatures, els menors, estàvem asseguts a la cuina jugant apàtics a cartes (en el meu cas “jugant” seria una descripció aproximada, havent fracassat com ho havia fet intentant copsar, per poc que fos, les bases del joc).
El pare i el germà de la Lucy van marxar ben engrescats cap a la reunió a l’ajuntament (no així la Senyora Whitebone, que adduint un fort mal de cap havia anat a estirar-se). A nosaltres, les criatures, tot i haver estat deixades allà, no teníem la impressió d’estar perdent-nos res de l’altre món, ja que l’ordre del dia de la reunió, imprès al diari local, sonava força ensopit.
A hores d’ara ja havíem fet un bon grapat de conjectures de collita pròpia sobre la barricada de la carretera i el tall de les línies telefòniques, fins a tal punt que el Doctor Whitebone havia cregut necessari fer-nos seure i explicar-nos, amb aquella franquesa típica dels adults, que hi havia “dues possibles explicacions”: o bé es tractava d’un cas seriós de vandalisme de temporada perpetrat per brètols d’alguna altra banda de l’illa, o bé era el resultat d’algun exercici secret de l’exèrcit. En aquest punt va llençar una mirada significativa a en Simon, el qual respongué afegint que aquest era un raonament plausible. El lleu gest d’aprovació d’en Simon, que per a mi i en Roger anava a missa, va esdevenir de seguida als nostres ulls una veritat absoluta.
Curt i ras, se’ns va donar a entendre que d’una manera o una altra, els adults tenien una clara perspectiva de la situació. Pel que feia al noi negre, la presència del qual a la platja quatre dies enrere seguia sense explicació, no ens amoïnava massa. Amb unes quantes ullades furtives als diaris havíem sabut que les autoritats de Newport s’havien fet càrrec del cos i estaven fent tot el que se suposa que es fa en aquests casos. Fi de la història.
Em tocava tirar. L’Eileen em va mirar impacient.
—Vinga.
Vaig negar amb el cap.
—No ho sé...
Llavors vaig treure una carta a l’atzar però no vaig aconseguir desar-la al punt on tocava perquè després d’uns moments de barallar-se amb el pom de la porta, en Simon i el seu pare van entrar com una exhalació a la cuina.
—És dins l’armari, serveix-me’n un, Simon, vols?
El Dr. Whitebone va mirar la Lucy:
—On és ta mare?
—Al dormitori principal.
Son pare, decantant una mica la barbeta va cridar:
—Marjorie, estàs desperta?
En Simon, després d’escorcollar una estona l’armari de sota l’aigüera va murmurar finalment un triomfal “ja et tinc!” i es girà cap a nosaltres amb una ampolla de rom negre. El doctor va desar sobre la taula dos gots amb un cop sec, a l’estil Salvatge Oest. El líquid rogenc va borbollejar pel coll de l’ampolla i una mà suau i una de peluda van engrapar sengles gots aixecant-los fins als llavis:
—Salut!
Els gots buits no havien gairebé ni tocat la taula que el Dr. Whitebone ja s’afanyava a reomplir-los.
La Sra. Whitebone baixava sorollosament les escales. Tan bon punt va obrir la porta, va quedar palplantada com un estaquirot:
—Però què dimonis foteu vosaltres dos?
—Això és una emergència, una maleïda gran emergència Marjorie! Necessitem tenir una reunió, així que fes el favor de seure —li etzibà el seu marit.
—Té un punt de raó, mare —assentí el seu fill.
La Sra. Whitebone va seure de seguida.
El Dr. Whitebone ens va mirar:
—Esteu bé, nanos?
Vam remugar “sí” i “és clar”. Vaig fer una ullada a la Lucy, la qual observava els seus pares com un falcó.
La Sra. Whitebone es girà cap als dos homes:
—Així sabem alguna cosa més sobre el que està passant? Per mi que són els unionistes amb els seus trucs una altra vegada.
El Dr. Whitebone la va fitar amb severitat:
—És clar que no són els unionistes, no siguis tan refotudament obtusa.
La Sra. Whitebone va acotar el cap lleugerament.
—Potser és l’exèrcit doncs, i...
—I com bé saps, estimada —la va interrompre el Dr. Whitebone—, en Simon ja ha descartat qualsevol deix de credibilitat que pogués arribar a tenir la hipòtesi d’un exercici militar.
En Roger va aixecar la mà.
—Però tu ens vas dir...
—Això va ser llavors, jovenet, i ara és ara.
Catalan to English: Fragment from "Dissolt", by James Manresa, awarded with the Literary Award "Joan Marquès d'Arbona" in 2013 General field: Art/Literary Detailed field: Poetry & Literature
Source text - Catalan Va tornar a bracejar enèrgicament cap a les bombolles, mort de por, mogut per una força imaginària que potser l’empenyia cap a un perill. Ignorava la veu que li implorava fugir. Una veu que tots duem a dins, però que només alguns privilegiats saben fer callar. L’Arnau era un d’ells, convençut que si se l’escoltava massa, el podia privar de grans oportunitats, grans descobriments que li podien canviar la vida. Però també era conscient que si la ignorava sistemàticament, podia acabar mort. Saber escatir on romania la fina línia que s’interposava entre la covardia i la prudència, o entre el valor i la temeritat, era un do, un instint que semblava posseir, o això creia haver-se demostrat al llarg de la seva vida, fins ara.
Translation - English He continued swimming towards the bubbles, overwhelmed with fear, but driven by a mystical power that was probably pushing him into danger. He ignored the voice that pleaded him to run away. A voice which we all carry inside, but only few gifted are able to silence. Arnau was one of them. He was convinced that if he paid too much attention to this voice, it could prevent him from meeting great opportunities, great discoveries that could change his life. But he was also aware that if he ignored it systematically, he could end up dead. To be able to discern the boundaries between cowardice and caution, or between bravery and recklessness, was a gift, an instinct he possessed, or at least that is what he believed he had proved to himself during his life, until now.
Spanish to Catalan: Mantenimiento de Estereotipo y Agenciamiento en las Sexualidades Literarias Vascas General field: Other Detailed field: Anthropology
Source text - Spanish En el programa televisivo del canal vasco Etb2 “Vaya semanita” que empezó a emitirse en el curso 2003/2004 se hizo famoso el dicho "En Euskadi no hay quien folle". Intentaremos comprobar si este cliché o estereotipo se cumple o no en la literatura escrita en euskera y hasta qué punto lo hace.
Para ello, traeremos varios fragmentos de textos culturales recogidos en diversas épocas, concretamente extractos de canciones y textos literarios desde la década de 1970 hasta hoy en día. De esta manera podremos saber qué evolución ha habido en las representaciones sobre la sexualidad en los textos elegidos.
Por un lado veremos cuáles son los obstáculos que encuentran las mujeres vascas para disfrutar del sexo y expresar su deseo y por otro las rupturas y resistencias que aportan algunas escritoras ante esta represión o censura y para conseguir este objetivo, confrontaremos el estereotipo mencionado al principio de este capítulo con el agenciamiento que encontramos en algunos textos literarios escritos por mujeres en euskera.
Cuando hablamos de estereotipo nos referimos a las creencias populares sobre ciertos grupos sociales o algunos tipos de individuos, constituidas por ideas, prejuicios, aptitudes, creencias y opiniones preconcebidas, impuestas por el medio social y cultural que se aplican de forma general a todas las personas pertenecientes a una categoría, (nacionalidad, etnia, edad, sexo, preferencia sexual, procedencia geográfica, etc). Tienen que ver con la valoración negativa de la diferencia (por medio de la formación de prejuicios) y con la anulación de la diversidad (por medio de la simplificación y estandarización).
Y al hablar de agencia o agenciamiento queremos expresar el empoderamiento y la resistencia del cuerpo y de la identidad oprimidas y la capacidad de actuar y de elegir libremente en sociedad. Junto a esto debemos destacar la transformación de la víctima en sujeto activo y la resignificación inmanente del poder. Y también queremos subrayar la relación con la resignificación y dignificación de las identidades minorizadas y la explicitación de la pluralidad de formas de ser y hacer de los diferentes colectivos e individualidades.
Tanto la época postfranquista (1975-1985) como el cambio de siglo que acabamos de vivir (2001-2011) pueden ser denominados como tiempo de crisis o período de cambio y, es por eso, que nos fijaremos en algunos textos culturales recogidos en estos dos periodos. En concreto analizaremos en primer lugar el poema de Amaia Lasa Ni, zuekin, denokin (1977), el comienzo de la novela Zergatik Panpox de Arantxa Urretabizkaia (1979) y la canción del grupo Hertzainak Arraultz bat pinu batean (1984); y en segundo lugar extractos de las canciones Jangura (2007), Portaloian (2009) y Euskalakari (2011) del grupo Gose y dos relatos de la antología de relatos eróticos Orgasmus (2010): “Arlanda express” de Katixa Agirre y “Sartu barrura” de Iratxe Esnaola.
Hemos elegido estos textos por tres razones: la primera es que los textos seleccionados han sido creados en las dos épocas que hemos mencionado como periodos a analizar, la segunda que son buenos ejemplos para ver el progreso del estereotipo vasco sobre la escasa o nula vida sexual vasca y la tercera y última que los textos literarios elegidos han sido escritos por mujeres escritoras que nos muestran diferentes grados de agenciamiento de su sexualidad rompiendo de diferentes modos el mencionado estereotipo sobre la sexualidad en Euskal Herria.
Antecedentes
El marco o situación contextual es muy importante si queremos conocer qué condiciones tienen las personas para vivir su sexualidad en un lugar y un tiempo concretos. Como dice la Organización Mundial de la Salud (2004):
La sexualidad es un aspecto fundamental del hecho del ser humano a lo largo de la vida y abarca el sexo, las identidades y los roles de género, la orientación sexual, el erotismo, el placer, el vínculo afectivo y la reproducción. Se experimenta y se expresa en forma de pensamientos, fantasías, deseos, creencias, actitudes, valores, conductas, prácticas, roles y relaciones. Si bien la sexualidad puede abarcar todas estas dimensiones, no siempre se experimentan o se expresan todas. La sexualidad es influenciada por la interacción de factores biológicos, psicológicos, sociales, económicos, políticos, culturales, éticos, legales, históricos, religiosos y espirituales.
Por lo tanto, antes de comenzar con esta aproximación a algunas representaciones y expresiones de la sexualidad femenina que nos muestran algunas escritoras vascas contemporáneas, miremos un poco atrás para conocer la evolución de esta imagen socio-cultural. He aquí la descripción que hizo Emilia Pardo Bazán en 1892 de las mujeres vascas del siglo XIX:
No se parece en nada a la española tal como se la figuran los extranjeros, apasionada, semi-árabe. Al contrario: la mujer de Vizcaya, Guipúzcoa y Álava es una figura de líneas severas, hasta podría decir ásperas y rudas, y una de las hembras más morales de Europa (…) en su frente y en sus pómulos se lee una tenacidad inquebrantable (…) su honestidad parece temperamental, pues hay quien afirma que muchas campesinas eúskaras son enteramente insensibles a la pasión amorosa, y se casan porque entienden que es un deber constituir familia, y porque aspiran a la maternidad, que no comprenden fuera del matrimonio, en el cual su fidelidad y honradez (…) son absolutas (…) Y la mujer eúskara, helada en el terreno pasional, se muestra ardorosa en el político, cuando supone vulneradas sus tradicionales creencias. (…) En el resto de España no manifiesta la mujer ni el entusiasmo político ni la frialdad amorosa que en las provincias vascas. (...) El grupo catalán y vascongado tiene cierta analogía, por más que distinga a las eúskaras su fogosidad político-religiosa. (Pardo Bazán 1976: 66-69)
Se puede observar en esta cita que el tópico de la pobre y escasa vida sexual en Euskal Herria viene de lejos. Emilia Pardo Bazán nos habla de la relación de la pasión y el sentimiento fogoso relacionado con la política y la religión y de la frialdad e indiferencia en temas sexuales relacionados con el matrimonio, la familia y la maternidad, considerados un deber y una obligación para estas mujeres.
Según su percepción de la realidad son las vascas la excepción en la península en cuestiones de pasión amorosa y sexual, además de ser “una de las hembras más morales” de toda Europa. Veamos a continuación el trabajo que han hecho diferentes agentes culturales confirmando y criticando esta creencia y cómo ha evolucionado la cuestión en los últimos 40 años.
Para poder entender este enfoque tendríamos que fijarnos en el nacionalismo católico que nació precisamente a finales del siglo XIX y tuvo su auge en el primer tercio del siglo XX. Según el ideal nacionalista-católico la mujer vasca debía de servir a Diós, a la patria y a su marido y llevar la casa, cuidar de su familia y guardar y transmitir la tradición. Debía de rechazar a la “mujer nueva” o a los cambios que trajo la modernidad: nada de autonomía, actividades en espacios públicos, cuidado de la imagen o flirteos y frivolidades.
Primera crisis (1975-1985)
En la época que hemos elegido para el análisis que siguió a la dictadura franquista la sociedad vasca estaba sumida en un contexto socio-político muy agitado. En los años ochenta fue cuando más victimas mortales causó ETA y la represión y el control policial tampoco eran desdeñables. La cultura vasca vivía un resurgimiento en varios planos, y aprovechaban para recuperar la tradición que se les había sido prohibida hasta entonces y para denunciar la falta de libertad que aún adolecían.
En este contexto aparecieron los primeros grupos punk vascos. Entre ellos está Hertzainak (los cuidadores del pueblo) que dio su primer concierto en el gaztetxe de Vitoria-Gasteiz en 1981. Este grupo cantaba en euskera, pero hablaban de los problemas sociales marginales (drogas, desempleo, …). Por lo tanto rompían con la identificación de la lengua y la tradición hegemónica vascas relacionadas con el caserío y el pueblo con el modo de vida agricultor-recolector (como ocurría también en otras formas culturales de los años 60 y 70). Este grupo mostraba que había diferentes identidades detrás de la nominación de vasco(parlante) y denunciaba la represión que sufrían éstas desde diferentes entidades.
Al final de la canción "Arraultz bat pinu batean" de su primer disco (Hertzainak 1984) nos proponen una Euskal Herria utópica, una "Euskadi libre y tropical", y a la vez, critican el contexto social en el que están y hacen una radiografía de la realidad vasca.
Translation - Catalan Al programa de televisió del canal basc Etb2 "Vaya semanita" que va començar a emetre's el curs 2003/2004 es va fer famosa la dita "A Euskadi no hi ha qui folli". Mirarem d’esbrinar si aquest clixé o estereotip es compleix a la literatura basca i fins a quin punt ho fa.
Per a aquesta tasca, portarem diversos fragments de textos culturals recollits en varies èpoques, concretament extractes de cançons i textos literaris des de la dècada de 1970 fins avui en dia. D’aquesta manera podrem saber com han evolucionat les representacions sobre la sexualitat als textos escollits.
D’una banda veurem quins són els obstacles amb els que es troben les dones basques per gaudir del sexe i expressar el seu desig i per l’altra les ruptures i resistències que aporten algunes escriptores davant aquesta repressió o censura. Per aconseguir aquest objectiu confrontarem l’estereotip mencionat al principi d’aquest capítol amb l’agenciament que trobem en alguns textos literaris escrits per dones en eusquera.
Quan parlem d’estereotip ens referim a les creences populars sobre certs grups socials o alguns tipus d’individus, constituïdes per idees, prejudicis, aptituds, creences i opinions preconcebudes, imposades per l’entorn social i cultural que s’apliquen de manera general a totes les persones pertanyents a una mateixa categoria, (nacionalitat, ètnia, edat, sexe, preferència sexual, procedència geogràfica, etc). Tenen a veure amb la valoració negativa de la diferència (mitjançant la formació de prejudicis) i amb l’anul•lació de la diversitat (mitjançant la simplificació i estandardització).
I en parlar d’agència o agenciament volem expressar l’apoderament i resistència del cos i la identitat oprimides i la capacitat d’actuar i d’escollir lliurement en societat. Juntament amb això hem de destacar la transformació de la víctima en subjecte actiu i la resignificació immanent del poder. I també volem subratllar la relació amb la resignificació i dignificació de les identitats minoritzades i l’explicitació de la pluralitat de maneres de ser i fer dels diferents col•lectius i individualitats.
Tant l’època postfranquista (1975-1985) com el canvi de segle que acabem de viure (2001-2011) poden ser denominats com a temps de crisi o període de canvi i és per això que ens fixarem en alguns textos culturals recollits en aquests dos períodes. Concretament analitzarem en primer lloc el poema d'Amaia Lasa Ni, zuekin, denokin (1977), el començament de la novel•la Zergatik Panpox d’Arantxa Urretabizkaia (1979) i la cançó del grup Hertzainak Arraultz bat pinu batean (1984); en segon lloc extractes de les cançons Jangura (2007), Portaloian (2009) i Euskalakari (2011) del grup Gose y dos relats de l’antologia de relats eròtics Orgasmus (2010): "Arlanda express" de Katixa Agirre i "Sartu barrura" d'Iratxe Esnaola.
Hem escollit aquests textos per tres raons: la primera és que els textos seleccionats han estat creats en les dues èpoques que hem mencionat com a períodes a analitzar, la segona que són bons exemples per a veure el progrés de l’estereotip basc sobre l’escassa o nul•la vida sexual basca i la tercera i última que els textos literaris escollits han estat escrits per dones escriptores que ens mostren diferents graus d’agenciament de la seva sexualitat trencant de diferents maneres el mencionat estereotip sobre la sexualitat a Euskal Herria.
Antecedents
El marc o situació contextual és molt important si volem conèixer quines condicions tenen les persones per a viure la seva sexualitat en un lloc i un temps concrets. Com diu l’Organització Mundial de la Salut (2004):
“La sexualitat és un aspecte fonamental del fet de ser humà al llarg de la vida i abasta el sexe, les identitats i els rols del gènere, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, el vincle afectiu i la reproducció. S’experimenta i s’expressa en forma de pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, rols i relacions. Si bé la sexualitat pot comprendre totes aquestes dimensions, no sempre s’experimenten o s’expressen totes. La sexualitat és influenciada per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, culturals, ètics, legals, històrics, religiosos i espirituals.”
Per tant, abans de començar amb aquesta aproximació a algunes representacions i expressions de la sexualitat femenina que ens mostren algunes escriptores basques contemporànies, mirem una mica enrere per conèixer l’evolució d’aquesta imatge sociocultural. Heus aquí la descripció que va fer Emilia Pardo Bazán el 1892 de les dones basques del segle XIX
“No s’assembla en res a l’espanyola tal com se la imaginen els estrangers, apassionada, semiàrab. Ben al contrari: la dona de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba és una figura de línies severes, fins i tot podria dir aspres i rudes, i una de les femelles més morals d'Europa (...) al seu front i als seus pòmuls es llegeix una tenacitat indestructible (...) la seva honestedat sembla temperamental, doncs hi ha qui afirma que moltes pageses basques son totalment insensibles a la passió amorosa, i es casen perquè entenen que és un deure constituir una família., i perquè aspiren a la maternitat, que no entenen fora del matrimoni, al qual la seva fidelitat i honestedat (...) són absolutes (...). I la dona basca, gelada al terreny passional, es mostra ardorosa en el polític, quan suposa vulnerades les seves tradicionals creences (...) A la resta d'Espanya la dona no manifesta ni l’entusiasme polític ni la fredor amorosa de les províncies basques (...) El grup català i basc té certa analogia, per més que distingeixi a les basques la seva fogositat política i religiosa. (Pardo Bazán 1976: 66-69).”
Es pot observar en aquesta cita que el tòpic de la pobra i escassa vida sexual dels bascos ve de lluny. Emilia Pardo Bazán ens parla de la relació de la passió i el sentiment fogós relacionat amb la política i la religió i de la fredor i indiferència en temes sexuals relacionats amb el matrimoni, la família i la maternitat, considerats un deure i una obligació per a aquestes dones.
Segons la seva percepció de la realitat, les basques són l’excepció a la península en qüestions de passió amorosa i sexual, a més de ser "una de les femelles més morals" de tota Europa. Vegem a continuació la feina que han fet diferents agents culturals confirmant i criticant aquesta creença i com ha evolucionat aquesta qüestió durant els últims 40 anys.
Per a poder entendre aquest enfocament hauríem de fixar-nos en el nacionalisme catòlic que va néixer precisament a finals del segle XIX i va tenir el seu moment àlgid durant el primer terç del segle XX. Segons l'ideal nacionalista catòlic la dona basca havia de servir a Déu, a la pàtria i al seu marit i portar la casa, tenir cura de la seva família i guardar i transmetre la tradició. Havia de rebutjar la "dona nova" o els canvis que va portar la modernitat: res d’autonomia, activitats en espais públics, cura de la imatge o flirtejos i frivolitats.
Primera crisi (1975-1985)
A l’època que hem escollit per l’anàlisi que va seguir a la dictadura franquista, la societat basca estava sumida en un context sociopolític molt agitat. Als anys vuitanta va ser quan més víctimes mortals va causar ETA i la repressió i el control policial tampoc eren menyspreables. La cultura basca vivia un ressorgiment en diversos aspectes, i aprofitaven per recuperar la tradició que els havia estat prohibit fins llavors i per denunciar la falta de llibertat que encara patien.
En aquest context van aparèixer els primers grups punk bascos. Entre ells Hertzainak (els cuidadors del poble) que van fer el seu primer concert al gaztetxe de Vitòria-Gasteiz el 1981.
Aquest grup cantava en eusquera, però parlaven dels problemes socials marginals (drogues, atur, ... ). Per tant trencaven amb la identificació de la llengua i la tradició hegemònica basques relacionades amb el "caserío" i el poble amb l’estil de vida agricultor recol•lector (com passava també en altres formes culturals dels anys 60 i 70). Aquest grup mostrava que hi havia diferents identitats darrera de la nominació basca (parlant) i denunciava la repressió que patien des de diferents entitats.
Al final de la cançó "Arraultz bat pinu batean" del seu primer disc (Hertzainak 1984) ens proposen una Euskal Herria utòpica, "Euskadi lliure y tropical", i a la vegada critiquen el context social al qual es troben i fan una radiografia de la realitat basca.
More
Less
Experience
Years of experience: 13. Registered at ProZ.com: Nov 2013.
I am a natural trilingual writer and translator, being English, Catalan and Spanish my mother tongues as I was born in England in 1973, moving later to Catalonia with my English mother and Catalan father. I learned how to write English by myself, reading many of the books my mother had at home and I have also been reading both in Catalan and Spanish since I can remember. This led to my love for literature and making my first attempts to write short stories and poems just for fun, some of which earned me some junior awards. I have been working in other areas for many years, being the later a nautical teacher and an officer on board a rescue vessel off the Scottish coast. I was recently awarded the Premi de Literatura Joan Marques Arbona de Soller 2013, in Mallorca, for my story "Dissolved", originally written in Catalan and waiting to be translated to English by myself.
I am specialized in literature, having translated novels and children's books from Catalan to English and the other way around, Spanish to Catalan books, etc. and I have also done a good deal of correcting all sorts of texts in any of the three mentioned languages.
I am currently engaged in writing a popular sportsman's biography for a Catalan well known editor company and my own novel too.
I always say my favorite books are dictionaries, as I thrive in looking for the exact, precise matching word regardless of the time it may take. Top quality first.
Keywords: Literature, novels, general texts, translation, transcription, books, Catalan, Spanish, English, conferences. See more.Literature, novels, general texts, translation, transcription, books, Catalan, Spanish, English, conferences, corrector, proofread, . See less.
Portfolio