To see the desired glossary, please select the language and then the field of expertise.

    Home
    • Catalan
      • Law: Patents, Trademarks, Copyright
        • Search
          • Term
            • patentabilitat
          • Additional fields of expertise
          • Definition(s)
            • El mot patentabilitat és un derivat nominal de l’adjectiu patentable (‘que es pot patentar’), que trobem documentat al DIEC o al GDLC, per exemple. S'entén per "patent" el dret que garanteix a l'inventor el gaudi exclusiu dels resultats industrials de la seva invenció i el títol de propietat que es concedeix a aquests efectes. Els requisits de patentabilitat es troben definits a la Llei de patents i consisteixen en el fet que l'objecte sigui una invenció i que aquesta invenció tingui caràcter industrial. Hi ha supòsits, però, que tot i complir aquests dos requisits queden exclosos de patentabilitat per Llei. UB / Manual de Dret Mercantil (CALAVIA) - by David Girón Béjar
          • Example sentence(s)
            • EL SOFTWARE, qüestions sobre la seva patentabilitat (i II) La nostra llei defineix en l’article 10.1 quines obres són susceptibles de protecció per la Llei de Propietat Intel·lectual: “(...) són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals, literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur (...)”. Si fem una anàlisi dels programes d’ordinador, podem observar com és possible adaptar la seva natura a aquesta definició: - El programa d’ordinador pot considerar-se, en primer terme, fruit de la creació i l’enginy humà. Acompleix, precisament, el primer dels requisits per ser considerat obra susceptible de protecció de la Llei de Propietat Intel·lectual. La qualificació dels programes d’ordinador com d’obra literària requereix examinar més profundament la seva natura, quant a l’adaptació a aquesta categoria d’obra. El programa d’ordinador, creat essencialment per a transmetre ordres i indicacions a una màquina pot ser expressat per mitjà de signes intel·ligibles per l’ésser humà (així el codi font –una sèrie d’indicacions expressades en un llenguatge informàtic comprensible pels tècnics- front al codi màquina –exterioritzat mitjançant un codi binari, únicament desxifrable per l’ordinador-). L’expressió del codi font en llenguatges com BASIC, PROLOG, etc, possibilita la seva interpretació pels usuaris i alhora en possibilita l’assimilació a l’obra literària. Quant a la regulació específica que la nostra llei concedeix als programes d’ordinador, es recull, com ja s’ha vist, en el Títol VII del Llibre I del TRPLI, en els articles 95 a 104. En el primer article d’aquest títol, art.95, el legislador estableix un règim singular per als programes d’ordinador, en el sentit que els sostreu al règim general aplicable a les obres protegibles, establint que “(...) el dret d’autor sobre els programes d’ordinador es regirà pels preceptes del Títol present i, en allò que no hi estigui específicament previst, per les disposicions del TPRLI que resultin adequades a la seva natura, distanciant-los de la resta d’obres protegides. La nostra llei defineix el programa d’ordinador en l’article 96 del TPRLI com “(...) tota seqüència d’instruccions o indicacions destinades a ser utilitzades, directament o indirecta en un sistema informàtic per realitzar una funció o una feina o per obtenir un resultat determinat, qualsevol que sigui la seva forma d’expressió o fixació”. La protecció atorgada al programa d’ordinador així considerat s’estén a tota la documentació preparatòria, com també a la documentació tècnica i als manuals d’ús, tot essent potegides igualment les seves versions successives. En aquest precepte queda clara la consciència del legislador de la naturalesa principalment utilitària dels programes d’ordinador amb la inclusió no només de la documentació preparatòria (en la seva major part fórmules matemàtiques), la documentació tècnica i els manuals d’ús, sinó també de les seves versions successives. Es pretén protegir la creació del desenvolupador de software en tota la seva amplitud, ja que en protegir també versions successives s’està assegurant la innovació tecnològica i el perfeccionament tècnic. Pot ser titular dels drets d’autor sobre el software tant una persona física com una de jurídica (art.97 TRPLI). Donada la naturalesa dels programes d’ordinador i el desenvolupament de la indústria del software, els programes d’ordinador solen ser resultat d’una relació laboral. Això significa la cessió a l’empresari dels drets d’explotació sobre l’obra, encara que es mantenen sobre ella els drets de caràcter moral, amb alguna adaptació. Quant a la duració de la protecció atorgada per la llei, el programa d’ordinador s’acull al règim general establert per la legislació espanyola, en cas que sigui una persona jurídica, durant setanta anys des de la posada en disposició o des de la seva creació, si no s’arriba a posar en disposició del públic (art.98 TRPLI). Pel que respecta als drets d’explotació sobre els programes d’ordinador, les potestats del titular de drets són molt àmplies, ja que comprenen la facultat d’autoritzar la reproducció total o parcial del programa, ja sigui permanent o transitòria (art.99 a), la traducció, adaptació, arranjament o qualsevol altra transformació del programa (art.99 b), i qualsevol forma de la seva distribució pública (art. 99.c). S’estableix a més a més un règim de cessió no exclusiva del dret d’ús. L’usuari legítim queda únicament facultat per realitzar, sense l’autorització del titular, actes necessaris per la utilització del programa (reproducció o transformació del programa, còpies de seguretat, etc), actes que vénen descrits en l’article 100 TRPLI. L’extensió de les facultats del titular de drets sobre els programes d’ordinador és determinat pel seu caràcter mercantil. Les raons per les quals una creació tan peculiar com el software entra dins la protecció de les lleis de propietat intel·lectual són, en bona mesura, raons de política econòmica. El registre de patents implica un procés lent i costós que concedeix a l’objecte patentat un període d’exclusivitat considerablement reduït. Malgrat això, la protecció a través de la propietat intel·lectual és molt més simple; no és necessari el registre per concedir protecció (que s’atorga pel sol fet de la creació), es rebaixa significativament el requisit d’originalitat i el període de protecció s’allarga molt més en el temps. No obstant aquestes consideracions, en l’actualitat torna a plantejar-se la possibilitat d’atorgar al software la condició d’objecte patentable. La seva consideració com a obra protegida per la propietat intel·lectual comporta un esforç d’interpretació en el sentit que és la legislació la que s’adapta a la naturalesa del software i no a l’inrevés. La naturalesa especial del software, una creació desenvolupada per incorporar-se a un objecte patentable (programes d’aplicació) i, en moltes ocasions, unit indissolublement a ells (programes de sistema desenvolupats per fer utilitzables a un determinat hardware), el situa en la frontera del dret de patents i el dret de propietat intel·lectual. Fins aleshores, la legislació de propietat intel·lectual havia estat suficient per atorgar al software protecció front a usos il·legítims (còpies il·lícites, plagis, etc). Malgrat això, el desenvolupament de les tecnologies, especialment l’aparició de nous suports (la world wide web), fan necessària una revisió de la seva consideració actual –es pot veure, per exemple, l’informe emès per un comitè d’experts de la Unió Europea, entorn de la patentabilitat del software (Study contract ETD/99/B5-3000/E/106: The economic impact of patentability of computer programs)- tenint en compte els desafiaments tecnològics i jurídics que l’era de la informació implica. Autora: Laura Díaz Herrera Llicenciada en Dret per la Universidad Complutense de Madrid, dur a terme tasques d’assessoria jurídica en la Fundación Residencia de Estudiantes de Madrid orientades cap el dret de Propiedad Intelectual en Internet, en el projecte Archivo virtual.es. - Dimensis by David Girón Béjar
            • Manifest de l'Equip de Govern de l'UJI contra la patentabilitat del programari "Considerem que la legalització de les patents de programació a Europa causaria grans perjudicis a la societat de la informació europea en general, i a la capacitat d'innovació i desenvolupament dels professionals i les empreses del sector en particular. D'altra banda, creiem que aquesta legalització no fomenta, de cap manera, la investigació i el desenvolupament en el camp dels programes d'ordinador, ni la producció de programes que satisfacen millor (qualitativament i quantitativament) les necessitats dels ciutadans i les empreses europees. Per això sol·licitem a les institucions amb competència en aquest afer que prenguen les mesures necessàries per assegurar-se que la legislació sobre patentabilitat no afecta els programes d'ordinador, que quedaran, per tant, subjectes de forma exclusiva a la legislació sobre drets d'autor (copyright), que fins al moment s'ha mostrat com la més adequada per a aquests. Així mateix, instem a aquestes institucions a aclarir la situació legal en aquest sentit en els aspectes i termes que calguen. Els programes d'ordinador estan subjectes en tot el món a la legislació sobre drets d'autor, de forma semblant a com estan subjectes, per exemple, les obres literàries. Aquesta legislació permet que l'autor (o qui tinga els drets) mantinga certs drets, com ara prohibir la redistribució del programa o la realització de treballs derivats d'aquest. No obstant, no proposa cap restricció per al desenvolupament d'obres independents i innovadores per qualsevol altra part. En alguns estats els programes estan subjectes també a la legislació sobre patents, que permeten obtindre monopolis de comercialització de tecnologies durant períodes de 20 anys, i que impedeixen la comercialització de les tecnologies patentades per terceres parts, fins i tot encara que hagen sigut descobertes de forma totalment independent. Considerem que aquesta forma de protecció no és adequada per als programes d'ordinador, que el seu impacte econòmic i sobre la innovació és negatiu, i que el sector informàtic pot desenvolupar-se perfectament sense aquesta, com ha passat fins molt recentment fins i tot als països on s'ha introduït últimament". Aquesta iniciativa de la UE tindria els següents efectes negatius: * Reduiria la innovació i reforçaria els monopolis en un recurs tan bàsic com el programari, perjudicaria així la possibilitat d'elecció dels consumidors i la relació qualitat-preu disponible i privaria els ciutadans d'una societat de la informació sana. * Perjudicaria el comerç electrònic amb extorsió legalitzada per part de posseïdors de patents. * Comprometria les llibertats de creació i publicació (un posseïdor d'una patent podria censurar la publicació pel propi autor d'un programa original). * Causaria incertesa legal als posseïdors de drets d'autor per culpa de la inflació de patents, perquè no sabrien si estan infringint una patent d'algun tercer fins que els arribe l'amenaça o la citació judicial. * Posaria en perill els professionals i les PIME que no tenen els recursos per a acumular patents o anar a judici, i representen la majoria de l'ocupació i la innovació en tecnologies de la informació a la UE. * Introduirien una contradicció legal fonamental a usar patents per a monopolitzar informació (els programes són simplement informació) en comptes del seu propòsit original de difondre informació sobre invencions. - Universitat Jaume I by David Girón Béjar
            • El Comitè Jurídic del Parlament Europeu ha presentat un estudi sobre patentabilitat de programari d'en Reinier Bakels i en P.Bernt HugenHoltz. L'estudi és part de la feina del comitè d'Afers Legals i Mercat Intern del Parlament Europeu, que és el que s'encarrega de la directiva de patentabilitat de programari COM(02) 92. Hem enviat els comentaris a l'estudi al fòrum del comitè [12], que és obert a tothom per tal de discutir la directiva. - CALIU by David Girón Béjar
          • Related KudoZ question
  • Compare this term in: Serbian, Croatian, Albanian, Arabic, Bulgarian, Czech, Danish, German, Dutch, Greek, English, Spanish, Persian (Farsi), French, Hindi, Hungarian, Italian, Japanese, Korean, Lithuanian, Macedonian, Norwegian, Polish, Portuguese, Romanian, Russian, Slovak, Swedish, Turkish, Ukrainian, Vietnamese

The glossary compiled from Glossary-building KudoZ is made available openly under the Creative Commons "By" license (v3.0). By submitting this form, you agree to make your contribution available to others under the terms of that license.

Creative Commons License